ASSESSORS I CONSULTORS A GIRONA

Una reciente sentencia de la Audiencia Nacional declara que la elección de la ropa de trabajo considerada como equipo de protección es una facultad del empresario y que éste no tiene la obligación de negociar con otros órganos. En este caso concreto, el tribunal matizó que al ser la empresa de hidrocarburos la encargada de implementar medidas de seguridad, tenía la "facultad última" de elegir el uniforme y el calzado que tenían que llevar sus trabajadores sin la conformidad del Comité Intercentros de Seguridad y Salud Laboral, con el que no pudo llegar a un acuerdo en el momento de las negociaciones. Además, la Audiencia señaló que aunque es obligatorio que el citado Comité participe en las gestiones o decisiones de adquisición de vestuario, "no tiene la obligación de negociar y alcanzar un acuerdo"

El Tribunal Suprem ha obligat a una empresa a repartir entre els seus treballadors la cistella de Nadal que al 2016 va substituir per un còctel, al considerar que quant hi ha una "permanència continuada en el temps" d'aquest obsequi, l'empresa no pot decidir unilateralment suprimir-la. Segons consta la sentència, amb data del passat 12 de juliol, des de l'any 2007 l'empresa demandada ha anat entregant als treballadors una cistella de Nadal durant "els primers dies de desembre de cada any", l'import de la cistella s'ha anat incrementant cada vegada, tret de l'any anterior a suprimir-la, que va disminuir en quatre euros per a regalar un “panettone”. Els magistrats apunten que el fet de la reducció de l'import de la cistella s’emmarca en la "greu crisi que ha afectat a tots els sectors econòmics a nivell nacional" i que l'empresa oferís aquest obsequi, quan mai abans ho havia fet, suposa "en certa manera" assumir "la necessitat de substituir una cosa per un altre, en el que implícitament pot suposar un reconeixement de l'existència d'una determinada obligació".

El Govern estudia facilitar als beneficiaris de la prestació de maternitat dels últims anys que puguin reclamar àgilment els impostos pagats, després que el Tribunal Suprem aclarís la setmana passada que aquesta assignació no ha de tributar per l'IRPF. L'Agència Tributària treballa en el disseny d'un formulari específic que permeti a qui va cobrar aquesta prestació entre 2014 i 2017 rectificar la seva declaració de la renta corresponent a aquells anys a fi que Hisenda retorni els imports abonats. L'assignació quedarà exempta a la declaració de la renta del pròxim exercici. L'Agència Tributària ha sol·licitat a la Seguretat Social els 900.000 certificats de cobrament des de 2014 a 2017 per a clarificar els beneficiaris. Des de l'Agència Tributària afirmen que aquest assumpte s’està  estudiant però que actualment no hi ha una decisió presa sobre com s'actuarà per la resolució del Suprem.

El cost mig d'aquesta figura és un 25,4% superior al de la jubilació anticipada ordinària. El sobre cost anual per al sistema és de més de 2.100 milions d'euros a l'any, "és a dir, quasi el 12% del dèficit de la Seguretat Social al 2017", segons el càlcul del professor d'Economia Aplicada a la URJC, expert en pensions i col·laborador de Fedea. No obstant, el Govern està treballant per a potenciar la figura del contracte de relleu. A més, es pretén garantir les condicions d'aquest contracte en algunes indústries com la de l’automòbil. Altres sectors com el sindicat UGT ha recolzat la continuïtat d'aquesta figura argumentant que és fonamental aquest tipus de contracte i la jubilació parcial utilitzant per a incrementar la substitució natural i la transmissió de coneixements entre les generacions que es jubilen i les que accedeixen al mercat laboral.